Santpedor recorda l'1 d'octubre del 2017 en un emotiu acte a la plaça Gran

Dilluns, 1 d'octubre de 2018 a les 00:00

A la vigília de l'1 d'octubre, Santpedor ha recordat també la fortalesa, dignitat i treball en equip que es va fer no només el dia 1 d'octubre sinó els dies previs a la celebració del referèndum d'autodeterminació per defensar el nostyre dret a decidir. L'acte a la plaça Gran va aplegar desenes de persones. Testimonis dels responsables dels tres col·legis electorals, de l'alcalde Xavier Codina, del responsable del CDR Santpedor, del regidor de Cultura Agustí Comas es van convinar amb cançons. poemes i  la projecció d'un vídeo d'imatges d'ara fa un any.

Aquest dilluns dia 1 d'octubre ha estat diferent. Encara amb el record de la fira aquest cap de setmana però també amb una altra memòria ben present: fa un any del referèndum d'autodeterminació a Catalunya. A Santpedor vam votar i va guanyar la República. I es va votar amb la implicació de centenars de persones que van custodiar els col·legis electorals. El diumenge 30, a la vigília de l'aniversari, es va celebrar a Santpedor que fa un any la gent va tenir el coratge de vetllar per la defensa del dret a votar tot i les amenaces i les imatges de violència que arribaven de col·legis electorals. Encara hi ha feina a fer. A l'acte que es va celebrar a la plaça Gran es van dir moltes coses i es van mostrar imatges de fa un any. De tot us deixem amb el poema de Miquel Martí i Pol.

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Darrera actualització: 01.10.2018 | 18:15