Antonio Molero, el tercer santpedorenc a l’horror dels camps nazis
Amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, l’Ajuntament vol commemorar els tres santpedorencs que a data d’avui se sap que van patir l’horror dels camps de concentració nazis, un dels episodis més terribles de la història de la nostra societat.
Fins fa poc es tenia constància de dues víctimes santpedorenques. Josep Bailina i Sivila i Eugeni Prat i Soler, supervivents de Mathausen. Recentment, gràcies a la troballa del santpedorenc Jordi Vila, s’ha descobert que Antonio Molero i Guerrero (1904 i 1941) també va ser víctima dels camps nazis, on va morir.
L’Ajuntament, a petició d’una moció de la CUP al Ple de maig de l’any 2020, va iniciar els tràmits a través del Memorial Democràtic per col·locar les llambordes “Stolpersteine” davant de la casa de Bailina i Prat, i el 2022 es va fer extensiu també a Molero. El Consistori està en llista d’espera pendent de rebre les llambordes, que volen servir per retre homenatge i recuperar la memòria d’aquelles persones que malauradament van ser víctimes dels camps de concentració nazis.
Tres santpedorencs víctimes de l’Holocaust
Josep Bailina i Sivila va ser secretari de l’Ajuntament d’Albinyana, al Baix Penedès, i va tenir responsabilitats a l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la República fins que s’exilià a França després de ser ferit a la Batalla de l’Ebre. L’Estat francès el va internar als camps de refugiats d’Argelers i d’Agde, des d’on va ser deportat i empresonat al camp d’extermini nazi de Mauthausen. Degut a la seva formació i experiència professional va ser nomenat ajudant d’escrivent dins del Camp, càrrec que es va valdre per salvar moltes vides, com ara la del manresà Amat-Piniella, i que li va permetre aportar moltes dades per la reconstrucció històrica dels horrors del camp.
Eugeni Prat i Soler es dedicava a l’ofici de barber i va ser internat als camps d’internament francesos a l’acabar la Guerra Civil i arran d’això va ser destinat als Alps per treballar en la construcció de carreteres estratègiques fins que a l’inici de la Segona Guerra Mundial va ser traslladat a la línia Maginot, a on els nazis el van fer presoner. Després de travessar Bèlgica a peu van arribar a Nuremberg, des d’on els van conduir fins a Stalag i d’allà al camp de Mauthausen, l’infern on va viure durant 58 mesos des dels vint-i-dos anys.
Antonio Molero i Guerrero, d’origen andalús, treballava a les mines de Sallent, però allà no hi va trobar pis i es va instal·lar a Santpedor; primer a una casa al costat del centre republicà (actual Lokal de la Vila) i després a la plaça de la Font. No es té informació precisa de com va ser la fugida a França, i per quins camps de concentració va passar, però segurament va seguir el mateix itinerari que molts exiliats republicans: primer Argelers, o qualsevol dels molts camps de concentració al sud de França, i un cop iniciada la II Guerra Mundial, allistat en una Companyia de Treball francesa de la Línea Maginot. Amb la desfeta de l’exèrcit francès, és empresonat per l’exèrcit alemany. La darrera referència alemanya de l’Antonio és la seva mort al camp de concentració de Gusen el 26 de novembre de 1941.
